EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 14 Dic 2018 23:45

6409235.jpg


EL MASCARAT

El Mascarat. Aquest nom porta el barranc que s’enfila per entre el dissimulat acabament de la serra de Bèrnia i el començament del Morro de Toix, el qual sembla, per sa estructura i recolze, abans d’aplegar a la mar, que fón producte d’un desencaixament de les muntanyes produït per un terratrèmol. O tal vegada pel formidable diluvi universal, les aigües del qual trobaren un punt fluix per no haver-se la veta de terra transformat en dura pedra, i ablanint-la primer, poc a poc anar fonent-la. Ja dissolta, va enterbolir les aigües, deixà el badell entre les dues serres, per a on l’aigua, fent galls i escumeralls, es va llançar en busca de la mar, per a en ella embrutar-la al prompte, confondre’s i tornar-se salada, i començar tot seguit l’etern anar i tornar de les marors, semblant que vullguen des de la mar de fora retornar a dintre la terra, i a l’aplegar a la voreta, no podent pasar d’allí, besar la platja o la roca i mormolant la seua pena tornar-se’n en busca del canal.

En la banda nord del barranc està el coll també anomenat del Mascarat, per qual punt, l’únic practicable per a pasar d’uns pobles de la Marina a altres, serpentejant, puja l’antiquíssim camí que allà en l’antigor xafà el cabdill cartaginés Aníbal, i més ençà el gloriós En Jaume el Conqueridor. En la seua costera que estaba empedrada, les ferradures dels matxos i burros treen a sovint purnes, cosa que ocórrer de nit donava un poc de fredat al qui des de lluny ho vea.

Barranc i coll eren els punts més solitaris per els caminants que per allí havien de pasar, puix que els servia de poc la torre que allà dalt, en el cim de la penya, s’enlairava cap al cel, perquè els seus ataülladors no tenien més missió que aguaitar si per mar apareixien galeres de moros, o si Ifac i la torre Bombarda de dia fumejaven o de nit s’encenien en flama, açò és, si feen “almiraies”, per a ells encendre la seua foguera, amb la qual donarien señal de ravat a tots, del perill que la gent corria per la proximitat de pirates; aquesta torre també portava el nom de Mascarat.

(Francesc Martínez i Martínez. Alacant, 1947)

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 15 Dic 2018 15:33

.
AAuONUx.img.jpeg


Doblatge o subtitulació en català?

Qualsevol campanya que hem engegat pel cinema en català, sovint ha comportat un debat públic de si hem d’apostar pel doblatge en català o bé el subtitulat en català.

Des de la Plataforma per la Llengua som conscients que el subtitulat en català és una opció més econòmica, i que cada cop té més adeptes. Tanmateix, s’ha d’entendre que si l’objectiu és acomplir amb el dret de veure les pel·lícules en la nostra llengua, hem d’exigir que l’oferta en català sigui, com a mínim, en les mateixes condicions que el cinema en espanyol. Per tant, apostar per un tipus de versió o l’altra dependrà de cada context: als cinemes, ara com ara, insistirem en el doblatge en català. I exigirem el subtitulat en català de les pel·lícules en aquells casos en què sigui el format majoritari (festivals de cinema, plataformes digitals de sèries i pel·lícules, etc). En els casos de pel·lícules infantils, sempre apostarem perquè s’ofereixin doblades en català.

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 15 Dic 2018 17:03

.

82371340.jpg

El segle XVIII dóna un diguem-ne “estat legal” a la castellanització. En ésser abolits els Furs, el català deixa d’ésser la llengua oficial dels organismes polítics i administratius del regne de València. És expulsat, doncs, de l’últim reducte “públic” que li quedaba, l’església ja no s’amaga d’actuar la seva castellanització, i cap a mitjan segle l’arquebisbe Mayoral l’ordena taxativament pel que fa als documents eclesiàstics. La política d’assimilació lingüística patrocinada pels Borbons tindrà el seu èxit. I tot això hauria conduït a una depauperació idiomática total. I potser sense esmena posible, si no hagués coincidit amb un fenomen compesatori: hi ha els terratinents orïunds dels pobles i els industrials i comerciants de la capital, que mantenen la llengua. La vella aristocracia castellanitzada, que després de l’expulsió dels moriscos havia anant malvivint a València o —les families més potents— emigrava a la cort i emparentava amb la noblesa castellana, ara és rellevada per uns equips lingüísticament sans. Sans per la procedencia rural o per la seva extracció de les clases mitjanes fabrils o mercantils de la capital. La castellanització trobava aquest dic espontani i imprevisible. Si en aquell segle la castellanització cultural sembla acomplida —i tampoc o era: recordem Ros, Galiana, Planelles i el reinaxement dels estudis locals—, la castellanització social és frenada.

El poble s’havia mantingut inconmovible en la seva llengua. Fins a ell no arribava, o ja molt atenuada, la influencia dels nobles, els quals, altrament, no eren sants de llur devoció. A més d’aixó, la capacitat de xenofòbia dels valencians havia tingut, de sempre, un principal destinatari: els castellans. L’anticastellanisme, com ha subrallat Ferran Soldevila, no és frecuent al Principat medieval, però sí que ho és freqüent al País Valencià. Els valencians tenien frontera amb Castella i hagueren de sentir-ho en guerres i invasions.

(“Nosaltres els valencians”. Joan Fuster 1962)

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 15 Dic 2018 20:50

.

parlament.jpg

POLÍTICA GENERAL. DEBAT. PARLAMENT DE CATALUNYA

A Catalunya ha arribat l’hora de deixar enrere la dimissió tradicional de les clases dirigents, la manca d’ambició, la cultura política de la resignació i l’absència de perspectives, la passivitat irresponsable, el provincianisme, la mediocritat. És l’hora de superar resistències externes i internes al canvi, que n’hi ha. Ara podrem formular un nou projecte de país inclusiu, una proposta nacional també des de nous sectors socials incorporats de poc al país o dècades enrere, una idea de la catalanitat con una elecció, una tria, una voluntat, i no una herència trasmesa només pels cognoms, la llengua familiar o el lloc de naixença. És l’hora d’una confluencia histórica d’interessos entre els sectors populars i les clases mitjanes autoctones i els mateixos sectors descendents dels arribats d’altres indrets. És aquesta majoria social la que vol més per a Catalunya, perque Catalunya necesita més. Que ningú no posi obstacles, doncs, ni aquí ni fora d’aquí, a allò que el país, la gent, necessita.

Però també és hora d’identificar el problema i resoldre’l. I, des de la perspectiva d’Esquerra Republicana de Catalunya, aquella força sobiranista a què es referia ahir el president de la Generalitat, per nosaltres, federals d’Europa, sobiranistes de Catalunya, el problema no és altre que la dependència económica, política, cultural i lingüística.

I, mentre no superem aquesta dependencia, no ens en sortirem.

Avui no podem decidir sobre temes clau que afecten i condicionen la nostra vida de cada dia, i, si no podem administrar del tot el present, no podrem preparar tot el futur que ens convé. I ara no podem decidir ni quin és el nostre calendari laboral i festiu, ni uns salaris, unes pensions i unes beques d’acord amb el cost real de la vida aquí, i no allí; ni quines són les infraestructures que necessitem, ni els aeroports que ens calen, ni per on ha de pasar una via de tren, ni a què destinem lliurement els impostos que suem, treballem i paguem de la nostra butxaca.

(Josep-Lluís Carod-Rovira. (Part de la seva intervenció. Setembre 2004).

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Pablo1
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1022
Registrado: 30 Jul 2018 12:25

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Pablo1 » 15 Dic 2018 22:17

Kerran vain haaveeni nähdä sain
En pienuutta alla tähtien tuntenut
Kerran sain kehtooni kalterit
Vankina sieltä kirjettä kirjoitan

Luojani, luoksesi anna minun tulla siksi miksi lapseni minua luulee

Sinussa maailman kauneus
Josta kuolema teki minusta taiteilijan

Luojani, luoksesi anna minun tulla siksi miksi lapseni minua luulee
Tomado de AlbumCancionYLetra.com
Oman taivaan tänne loin
Anna minun päästä pois


:tore2: :fuma:

¡Que bonitas poesías y canciones...! memociono.
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 16 Dic 2018 00:26

.


rlm170620_047bxc_0.jpg


L’equilibri entre el seny i la rauxa

Els segons es feien eterns, estava al límit. No veia res, es trobava cobert per una desena de cossos en tensió, patint i suant com ell. Pel so de les gralles i els crits del cap de colla sabia, però que calia aguantar. Calor, molta calor. Aquell cos corpulent, però amb uns quants hiverns a sobre, patia de valent. Era el cervell el que aguantava. Segur. Damunt les seves espatlles s’aixecava un castell que havia de ser de nou pisos. No volia ni pensar en el pes que tenia a sobre. Si no fos per les dues noies que feien de crossa sota les seves aixelles, s’hagués plegat com un paper arrugat...

Els castells —la construcció de torres humanes— són originaris del Camp de Tarragona i el Penedès i provenen del ball de Valencians. A Tarragona hi ha quatre colles castelleres i, a la ciutat, es viu i es respira com mai l’ànim i l’ambient casteller. Per fer castells tothom és necessari i hi té el seu lloc, des dels més grans, als més petits. Sense cap no s’aixequen, sense valor, tampoc.

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 16 Dic 2018 12:52

.
34._barcas_de_pescadores_del_raval_roig_1895.jpg


Alacant per a les barques,
Xixona per al raïm
i per a les xiques guapes,
Ibi, Castalla i Onil.


(Popular)

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 16 Dic 2018 13:15

.
LARA-XX-CCCB-Universitat-Internacional_719338074_18713963_1000x1151.jpg


EL DESERT

A la fi d’un mes de juny amable, aparegué l’Espol amb la ma dreta embenada, marcant el puny clos sota la gasa. La seva presencia, plena d’aspectes no coneguts abans, feia néixer pressentiments, però ningú no podia imaginar l’abast del cop que l’ajupia.

L’expressió del seu rostre, que no havia suscitat mai cap interés, prenia ara l’aire de victoria plena de tristesa tan propi de les guerres modernes.

El dia en el qual la seva vida sofrí el canvi no havia estat anunciat en cap aspecte. Va llevar-se amb el mal humor de sempre i passejava pel pis, del bany al menjador i del menjador a la cuina, per veure si el caminar l’ajudava a despertar-se. Tenia un dolor al costat dret i un ofec lleuger, dues molèsties que sentia juntes per primera vegada i que creixien tan de pressa que l’alarma el desvetllà del tot. Arrossegant els peus i recolzant-se en els mobles que trobava, retornà a la cambra i s’assegué a la vora del llit per a començar una agonia.

La por va cobril-li tot el cos. Lentament, la salut se li enfilava per l’arbre dels nervis amb l’intent de fugir-le per la boca, quan es produí a temps la rebelió de l’Espol: en el moment del traspàs, aferrà alguna cosa amb la mà i va tancar el puny amb força, empresonant la vida. El dolor del costat cessà i la respiració esdevingué normal; amb un gest d’alleujament, l’Espol va pasar-se la mà Esquerra pel front, perquè la dreta ja la tenia amatent a una nova missió.

(“Cròniques de la veritat oculta”. Pere Calders. 1955)

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 16 Dic 2018 14:13

.

Captura-de-pantalla-2018-12-14-a-les-23.08.06-14230844-604x270.png

HA MORT LLUÍS ALPERA

S’ha mort el poeta, crític i professor Lluís Alpera i Leiva (València, 1938). Alpera va començar els estudis a Filosofia i Lletres a la Universitat de València i els va completar a Madrid en l’especialitat de Filologia Romànica. Es va doctorar el 1965 per la Universitat de València amb una tesi sobre la llengua de Francesc Eiximenis. Va fundar el Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant on va exercir de professor fins a la jubilació.

Des de ben jove comença a conrear la poesia, inscrivint-se en el cercle de poetes valencians de tendència realista. Tot i així, la seua obra va evolucionar després cap a un sensualisme barroc, i finalment, cap a una poesia sintètica que ha marcat les seues darreres obres.

Ha publicat més trenta poemaris, entre els quals cal destacar ‘Dades de la història civil d’un valencià’, ‘Surant enmig del naufragi final, contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors del núbil hibiscus’,’Cavalls a l’alba’ i ‘Els bells papirs d’Alexandria’. L’any passat es va publicar la seua obra poètica completa ‘Ulisses i la Mar dels Sargassos. Poesia 1963-2017 (2003)’.

Com a crític, també ha publicat diversos llibres, com ara els tres volums de ‘Sobre poetes valencians i altres escrits (1990-2004)’, i nombrosos articles en diaris i revistes científiques i culturals.

Alpera va rebre diversos premis i reconeixements com ara el Premi Salvat-Papasseit, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia, el Premi de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana o el Premi Ausiàs March.

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 16 Dic 2018 16:05

.

Renaixenca-JV-Maria-Merce-Corrandes-Salvat-Papasseit_636546381_51812772_1500x1500.jpg


CORRANDDE DE L'EXILI

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...

Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

Pere Quart, 1947.

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 16 Dic 2018 23:21

.
P1020149.jpg


ELS POBLES VALENCIANS PARLEN ELS UNS DELS ALTRES.

A la vora del riu Vinalopó i del ferrocarril i carretera de Madrid a Alacant, es troben les ciutats de Monòver i Novelda, llauradores, industrials i comercials, totes dues cap de partit judicial, voltades d’hortes i amb el terme municipal allargassat cap a ponent.

El paisatge comarcal —tan ben descrit per Azorín, fill de Monòver— és d’una dolça i serena austeritat, però la terra, resseca i pedregosa, és ben desagraïda. Tanmateix els seus fills han reeixit a establir-hi excel.lents tomacars, que gràcies a l’aigua salobrenca de la contrada, donen uns fruits molt grossos i preats. Antigament s’hi conreava el safrà, i ara, segons comenta Coloma, encara que els tomacars han substiruït els safranars, segueix en mans dels noveldins el comerç internacional d’aquesta espècie aromàtiva, tot i caldre importar el safrà de la Manxa o d’Aragó, o haver-lo de susbstituir per un producte químic sintètic. Altres productes comarcals de molta anomenada foren el vi i el torró de Monòver. Hi ha també bones pedreres de marbre i de pedra de construcción a Monòver i Novelda. Té fama, així mateix, la randa de boixetes eixida de les mans de les moneveres i noveldines.

Manuel Sanchis i Guarner. València, 1965.

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 17 Dic 2018 22:40

.

elche-palmeral.jpg

LA UNITAT DEL PAÍS ALENA EN LA FESTA D’ELX

Elx canta la seua Festa con una litúrgia estrictament local. Però Elx, quan la canta, canta per tots nosaltres: per tots els qui parlem com es parla en Elx.

Diríeu que, aquets dia d’agost, l’aire dolç i daurat que agita les palmes del vostre cel, resumeix en el seu àmbit l’íntegra geografía de l’idioma. Darrere l’estampa càlida del vostre paisatge, i entre el goig jubilar de la vostra gent, està tot el País: la muntanya aspra i gòtica del Maestrat i dels Ports de Morella, la calma agraria de Gandia, el camp sever de Monòver i de Llíria, la plétora de l’Horta de València i de la Plana de Castelló, el litoral clàsic de Dénia i de la Marina, la verda opulencia de la Ribera de Xúquer, la sequedat diáfana d’Albaida i de Xixona, els perfils antics i moderns d’Alcoi i de Sagunt, d’Alacant i de Xàtiva…

Sense saber-ho vosaltres, com un misteri més que irradia el Misteri, Elx es converteix en el cor de la llengua durant les jornades de la Festa. De Vinaròs a Guardamar, unes mateixes paraules ens donen una unitat: per elles som un poble enmig del altres pobles, un poble amb un nom propi i amb complexió especifica.

Joan Fuster, 1962.

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 19 Dic 2018 19:42

0.jpg
.

OPTON EL VELL

(Comentari)

Una de les característiques més clares de la nostra cultura de posguerra és l’aiguabarreig on s’amunteguen estrats de cultura, amb falles profundes i plegaments precipitats. Els nostres crítics pretenen —pretensió lloable i legítima— posar ordre en aquest desconcert i si no sempre ho aconsegueixen no els en podem pas fer retret. Avui, després de la lectura recent de “Paraules d’Opton el Vell”, d’Avelí Artís-Gener, m’he trobat meditant sobre aquest estrany fenomen.

Vet aquí, m’he dit, una novel.la madura, densa; una novel.la que porta el bagatge esencial d’un novel.lista en la plenitut de la seva obra; aquella justa, imprescindible distancia de les coses de la vida, i aquella ferida mai no closa del tot. La primera, condició esencial perquè la realitat s’organitzi i prengui sentit, la segona esencial també, perquè l’allibera de l’abstracció i la fa dolorosa i viva.

Però resulta que aquest novel.lista fet ja, està lliurant les primeres armes en el camp de les nostres lletres, i sóc jo qui em disposo a fer una presentación del llibre. Jo que, cap allà l’any 39 o 40, li hauria dit: “Artís, em vols fer el pròleg de la meva primera novel.la?”. Jo, que hauria estat any més any menys hereva dels mateixos béns de cultura. Però no era, car la gent del meu temps esperàvem, braços encreuats, i ens enfilàvem de nou en una mena de tren en marxa, que avançava a batzegades, en aquells incerts temps de la dècada dels cinquanta.

Maria Aurèlia Campmany

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 23 Dic 2018 10:34

.

No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.

Alló que val ès la consciencia
de no ser res si no s'ès poble.

Vicent Andres Estelles

.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 24 Dic 2018 13:47

.

Benidorm-pano-160410.jpg


BENIDORM

Les sis de la tarde d’aquell capvespre deliciós les oí el nostre topògraf empinat en el vèrtex del cim rocós de l’Illa. El campanar de Benidorm eixia amb el quadrant del rellotge per damunt de les rogenques teulades del poblat vell. Des d’allí albirava el grandiós panorama de la badia. Les dues platges en corba, estenent llurs daurades arenes en un doble alfanje a cada costat del faralló del Castell. El gegant de Puig_Campana, amb la dentellada de Roldà ben vistosa, li recordà la faula que la roca que tenia sota els peus fou arrancada d’allà dalt per la fúria de l’espasa de l’heroi mort a Roncesvalles. ¡Pobres serraïns si els arriba a atènyer! Més a la dreta, la superba Aitana, els turons de Guadalest, la cresta asserrada de Bèrnia; i per la part de la mar, el Morro de Toix i el Penyal d’Ifac. Amb tots els diners del món no es podia pagar la grandiositat d’aquella visió. Més prop, quasi a parella distancia, tenia la punta de l’Escaleta, extrem sud de la Serra Gelada, amb el Racó de les Caletes; i a la part oposada l’empinada cala que limita l’extrem de la platja ponentina, sembrada de palmeres i garrofers.

Jordi Valor i Serra.

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 24 Dic 2018 16:34

.

2018-12-04_5c069abf45451_arbol-de-navidad-al-lado-de-chimenea_00417860_6a9fe050.jpg



L'ARBRE DE NADAL

La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.

El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!

Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.

Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.

Tomàs Garcés

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 30 Dic 2018 11:23

.

Quan vaig arribar a casa, em va sorprende de trovar sobre la taula del meu despatx, una carta escrita en paper de rosa i vores daurades; el paper era ja vell, una mica descolorit pel temps. Només veurela, s’endevinava que venia perfumada.

Durant un breu moment vaig estar vacil.lant d’obrir-la; imaginava alguna sol-licitació absurda, extravagant. Finalmente vaig estripar el sobre; la carta, molt breu de paraules, anava firmada, naturalment, per un nom de dona: Eulàlia. Senyor, ¿qui seria aquesta Eulàlia? Ah, sí; gairebé l’havia oblidada. Feia ja molt de temps que no l’havia vista ni en tenia cap noticia. Eulàlia Vinyes era una amiga de la infantesa i joventut, filla d’uns veïns de la casa dels meus pares. Arribada als disset anys esdevenir una dona bonica i vistosa, no mancada d’un cert esprit. Tenia afeccions musicals. Es féu conéixer com a wagneriana en un període que el compositor alemany era encara molt discutit, però a València havia guanyat aviat nombrosos adeptes, àdhuc entre el públic popular que assistia als concerts de banda, Eulàlia va contraure matrimoni amb un notari de la ciutat, Andreu Vila. Tanmateix prompte se’n cansà, i fugí del seu costat per anar-se’n a l’estranger amb el primer adorador que li féu l’ullet. De tant en tant m’havien contat coses de la seva esbojarrada vida d’aventures i desventures… Com que era de la meua edat, actualmente deuria tenir uns seixantasis anys.

El text de la carta era expressivament peremptori ”Vine a veure’m, Albert; necessite el teu consell. Vine a veure’m sens falta”

(“El cor de Eulália”. J. E. Martínez Ferrando)

.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 01 Ene 2019 19:45

.

870_1110____1__perou3_8176.jpg

LA COMPRA SOBRE RODES

Els qui creien que, després de l’hoquei sobre patins, la roda havia aconseguit, per fi, el seu darrer objectiu s’han vist sorpresos i estranyats davant l’aparició del cabàs sobre rodes. Les senyores, especialmente les mares de familia, empenyen suaument el carret, si és que en podem dir carret, com si empenyessin el cotxet del seu fill. L’artefacte és simple y senzill: dues rodetes, un cabàs o bossa i un braç de suport per tal d’accionar-lo a tracció personal. Els plàtans, les verdures, el pa, tan a frec del paviment urbà, sofreixen lleugerament els nuvolets de pols de l’asfalt; però, com sigui que gairebé tot ho venen en cel-lofan precintat, les mercaderíes circulen protegides.

El cabàs sobre rodes facilita el diàleg. Sostenir una llarga conversa mantenint el cabàs a cada mà resultava fatigós. Els diàlegs duraven poc. Les senyores que coincidien als voltants del mercat s’acomiadaven precipitadament amb aquestes paraules: “Tinc els braços morts”.

Ara tot és distint. El cabàs sobre rodes reposa damunt l’asfalt. Les dialogants fins i tot poden vigoritzar les frases accionant els braços.

Hi ha artefactes que han substituït el cabás per una bossa de tela de tapisseria. La moda ha començat a deixar sentir la seva influència en aquests carrets de mà per anar a mercat. N’he vist infinitat de models. Entre ells, alguns de veritablement luxosos.

A conseqüència de la generalització del cabàs sobre rodes, ja tenim totes les senyores queixant-se del mal estat de les voreres.

—Així no es pot circular! Ahir, en un clot, vaig perdre dos plàtans!

Heus ací una nova preocupació per a l’Ajuntament de la ciutat. És urgent de reparar les voreres per tal que els cabassos roulants puguin circular sense risc de perdre la seva preciosa càrrega. Fins avui les voreres no mereixien la més mínima atenció. Estaven a mercè dels bars i les motos. Ara les coses han canviat. L’ajuntament no pot desatendre una súplica de les dames de la ciutat. Elles no demanen autopistes ni aparcaments subterranis. Només imploren unes necessàries i humilíssimes reparacions que faciliten la circulació dels cabassos mòbils.

Els homes de negocis que van sempre amb la cartera portadocuments plena de folis comencen a sentir enveja del sexe femení. I amb raó. Un portadocuments sobre rodes que pogués maniobrar-se com el cabàs de les verdures estalviaria molts esforços als homes de negocis.

Perquè tan dignes de consideració son les dones que van al mercat de fruites i verdures com els homes que van al mercat de valors.

(Valentí Castanys)

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 06 Ene 2019 13:55

.

DOMINI POLÍTIC AMB EL DOMINI LINGÜÍSTIC

"Mi viuda madre,
como sin marido y sin abrigo,
determinó arrimarse a los buenos”


(Lazarillo de Tormes)


La personalitat de l’humanista sicilià Luca Marineo —molt interessant però molt poc estudiada— es caracteritza, bàsicament, per aquest “arrimarse a los buenos” —en sentit material, no pas moral, del mot bo— de què parla l’anònim autor del Lazarillo de Tormes. Certamen, els canvis sobtats de pensament polític, la visió d’un mateix fet de dues maneres antagòniques o la càrrega ideológica que conté el tractament de la Guerra de Catalunya contra Joan II, només són explicables a partir de la personalitat dels seus mecenes, dels “buenos”, i, singularment, dels dos monarques dels quals fou cronista: Ferran II i Carles V.

Pel que fa als cronistes reials, són molts els estudiosos que es planyen de llur manca de criteri propi, ja que no disposen de la misma independència que garanteixi la dignitat de l’historiador, però és precisamenet aquesta mínima independència de la monarquia i l’extrema ductilitat per a l’assimilació d’idees d’altri que caracteritzen Marineo, allò que ens permetrà estudiar el concepte d’Espanya i, singularment, de la seva realitat lingüística, que es difonien des de la cort en el pas del regnat de Ferran II al del seu nét Carles V, l’emperador.

Luca Marineo, nat el 1444 a Bizino —a l’illa de Sicília, aleshores federada a la Corona d’Aragó i immersa en el moviment humanista—, arriba a Castella el 1484, importat per l’almirall Fadrique Enríquez, per tal de difondre el gust i la correcció clàssiques des de la Universitat de Salamanca, on és encarregat de poética i retòrica, i sembla que se’n va sortir prou bé en aquesta tasca, car és considerat un dels més importants impulsors de l’humanisme i, específicament, de la renovació dels estudis del llatí, a la península.

Allò que ens interessa d’aquest período és el fet que, a Salamanca, va esdevenir auxilar d’una cátedra que ocupava Elio Antonio de Nebrija, precisament en el moment en què aquest darrer escriu la “Gramática de la lengua castellana” (1492), un llibre que sent escrit pel seu catedràtic molt probablement Marineo consultà i, al pròleg dek qual —dedicat a la reina Isabel, hom podia llegar el cèlebre fragment:

“Cuando bien conmigo pienso, mui esclarecida reina, i pongo delante de los ojos el antigüedad de todas las cosas que para nuestra recordación i memoria quedaron escriptos, una cosa hallo i saco por conclusión mui cierta: que siempre la lengua fue compañera del Imperio, i de tal manera lo siguió que juntamente començaron, crecieron i florecieron, i después junta fue la caída de entrambos”.

Nebrija relaciona íntimament el domini polític amb el domini lingüístic.

.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 06 Ene 2019 20:36

.

Manifest-Programa del Partit Socialista de Catalunya.
Desembre 1977.

Els socialistes assumim plenament la lluita per la llibertat nacional de Catalunya. Estem convençuts que l’alliberament nacional està estretament lligat a l’alliberament de clase, i així ens inserim en la tradició del moviment obrer i popular que sempre ha afirmat categòricament en les seves línies programatiques el dret del nostre poble a l’autodeterminació. […] A partir d’aquestes plantejaments els socialistes desenvoluparem la nosra lluita per l’alliberament nacional sobre les bases següents:

A) L’exercici del dret a l’autodeterminació, que és el dret d’una col.lectivitat humana, dins el seu marc territorial, de decidir en plena llibertat el seu futur polític, fins i tot el de construir-se en estat autònom o independent.

B) Els socialistes de Catalunya propugnem potenciar una estreta col.laboraciò amb la resta dels Països Catalans, conscients que els vincles socials, culturals, històrics, econòmics, que ens uneixen, fonamenten un marc nacional, com a projecte de desenvolupar, proyecte que es podrá concretar en unes institucions polítiques comunes en el momento que així resulti de l’exercici del dret a l’autodeterminació per part dels pobles dels Països Catalans.

.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 12 Ene 2019 12:27

charlotte.jpg


LA RIALLA, EL SOMRIURE I LA RIALLADA

És evident que allò que diverteix i engresca els uns enerva i molesta uns altres. He presenciat espectacles de desenfrenada comicitat i he pogut constatar que, mentre uns espectadors reien de gust, altres s’escabellaven amb mostres de desgrat. ¿Podem atribuir-ho a diversitat d’estas d’ànim, a graus de sensibilitat, a preferències, a refinaments?...

Acabo d’assistir a la projecció d’un film tremendament còmic. Pel.lícula de color celebrada per molts. En ella el protagonista no s’està de res, comet els major excessos, i el director li permet que faci miques la vaixella i devasti uns grans magatzems. El protagonista es comporta com un brau en una terrisseria. Els seus gestos, els seus visatges, les seves cabrioles, voregen el grotesc i l’inversemblant. Però enmig de les sonores rialles d’uns quants, jo vaig mantener-me trist i un punt desolat.

Veient aquell actor estripant-se el vestit per tal de provocar les rialles del públic, jo recordava la gràcia aristocràtica de Max Linder, el rostre impàvid de Buster Keaton, les genialitats de Charlot i les divertidíssimes excentricitats de l’inimitable W. C. Fields. Quina diferencia!

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 12 Ene 2019 23:06

.

img_djuarez_20180117-111217_imagenes_lv_otras_fuentes_pantallazo-180.jpg


La Barcelona que volem és la que s’enfronta als desafiaments globals, d’avui i de demà, i s’anticipa als següents. La Barcelona que volem és capital republicana, convençuda que només si és així –ciutat capital, ciutat lliure i ciutat determinada– podrem contribuir a portar el país tan enllà com sabem possible.

I és amb el nostre accent decididament progressista i determinadament republicà que volem i podem dirigir un projecte de ciutat que arrisqui i que ho abordi tot amb solvència i responsabilitat.

No volem uniformitzar-ho tot: reivindiquem els matisos i el caràcter de cada territori i de cada projecte. Proposem-los, compartim-los amb els ciutadans, debatem-los, i aleshores els podrem dur a terme amb tota convicció i llibertat.

Però siguem conscients també, a l’hora d’abordar aquests mesos previs a les eleccions municipals, que inclouran la presència desafiant de les mateixes forces que avui comencen a repartir-se governs presents i futurs a Andalusia, a Espanya i a Europa. Sabem que seran presents a casa nostra, a Barcelona i a tot Catalunya, si més no de moment, gràcies a la difusió mediàtica del seu discurs. Però també sabem que la millor manera d’aturar l’ascens de l’extrema dreta i de les dretes que l’emparen o l’acompanyen, és guanyar per convicció majoritària entorn d’un projecte ambiciós de construcció de llibertat, equitat, dignitat i justícia social.

És a dir, entorn d’allò que significa aquesta República que sabem possible. I això avui depèn de guanyar a Barcelona i a tantes més ciutats, per fer explícita la voluntat àmpliament majoritària de recuperar la llibertat perduda dels nostres representants i el reconeixement de la voluntat democràtica exercida lliurement per tots i totes les catalanes. És amb aquest objectiu formulat explícitament en termes de projecte ambiciós, d’afirmació pròpia, que té sentit la proposta del Compromís de Barcelona contra l’odi.

Projecte per a Barcelona

Com vaig començar a detallar durant l’acte de presentació del nostre projecte de ciutat fa menys d’un mes [video], tenim un projecte clar. L’educació i la cultura han de ser centrals en la Barcelona que volem, per a ordir una ciutat més crítica i més lliure, i també més cívica. Barcelona ha de potenciar el talent, fomentar la formació continuada i obtenir un acord social ampli per a apujar els sous i fixar un salari mínim adequat al cost de la vida real. Cal abordar com serà físicament la ciutat d’aquí a trenta anys, entenent que l’urbanisme no ha de ser una planificació immobiliària sinó una arma de transformació social. Calen regulacions en matèria d’habitatge, com també acords amb tots els agents econòmics i socials per tal de convertir el dret d’habitatge digne en una evidència tangible i consolidada.

No volem que Barcelona sigui una ciutat mercat estandarditzada i globalitzada ni ens podem resignar a acceptar la desigualtat com a part d’una suposada normalitat inevitable. En transport públic cal tenir una cobertura territorial i potent en intensitat i freqüència en clau metropolitana. Però també cal repensar la mobilitat en general, sense poder deslligar-la dels desafiaments mediambientals i el desenvolupament sostenible. Tenim problemes derivats dels nostres èxits que cal abordar. Penso en la responsabilitat que Barcelona ens exigeix en el turisme o la seguretat. Serà un objectiu central que la guàrdia urbana sigui referència d’eficiència i proximitat i que recuperi l’autoritat democràtica que els correspon. I per tot això, el bon govern ha de ser la nostra divisa més exigent. Per respecte als ciutadans i per convicció personal. Una administració eficient, transparent i compromesa per uns serveis públics reconeguts i valorats com a patrimoni col·lectiu.

Barcelona en una realitat global

El lideratge creixent de les ciutats és evident, i Barcelona n’ha de ser referent principal. Un lideratge que imagino amb un ajuntament republicà i progressista que abordi els desafiaments globals amb solucions locals, coherents amb la nostra identitat. Vull dirigir un projecte de ciutat, capital de país i d’estat. I sí: els problemes globals, i més concretament els europeus, són també nostres. L’auge evident dels partits de l’odi envers el diferent n’és un dels més importants avui dia. Si Barcelona vol ser capital de la llibertat i dels drets civils, exemple de lluita compartida, no pot renunciar a l’obligació de denunciar i aïllar a l’extrema dreta. Jo no hi renunciaré.

Salvini a Itàlia, Le Pen a França, Orbán a Hongria o Wilders als Països Baixos. A Grècia tenen i temen l’Alba Daurada. El partit ultra FPÖ ha entrat a formar part del govern austríac després d’haver obtingut més del 25% dels vots a les darreres eleccions generals. En poc més de quatre anys, Alternativa per Alemanya ha aconseguit de tenir presència a tots els parlaments dels estats federals. Sí, l’extrema dreta és un problema europeu. Mundial, si hi afegim exemples com el de Bolsonaro al Brasil o Trump als Estats Units. És una realitat massa evident i pròxima per a pensar que no és cosa nostra.

Passar-ho per alt seria irresponsable. No provar d’anticipar-s’hi seria temerari. Amagar que ara a Espanya Vox representa tot allò que els demòcrates catalans no volem ser, seria vergonyós. A casa nostra Vox ja hi tenia veu. O cal recordar que es persona com acusació particular en la causa contra els presos polítics? Però ara, a més, va impregnant els discursos dels nous lideratges de la dreta espanyola, de PP i Ciutadans, cada cop més exaltats i falsejats. Aquesta setmana mateix hem vist com l’abominable discurs masclista de Vox ha gairebé normalitzat un debat mediàtic i polític alarmant. Observem la lleugeresa amb la qual la dreta es refereix a qui no pensen com ells. Observem la falta d’humanitat i de decència envers els presos polítics i exiliats. O com es complauen a magnificar conflictes i alterar la realitat social a Catalunya.

A Barcelona el problema no és estrictament Vox, sinó allò que Vox desperta i estimula en la nostra societat. I per això hem d’exigir claredat. No volem un consistori amb representació de formacions polítiques que acceptin la connivència amb l’extrema dreta. Ignorar l’adversari, suposadament, ‘per no fer-lo més gran’ és tant com obrir-li portes i finestres a casa nostra. Va passar igual a l’Europa dels anys trenta quan es menystenia l’ascens gradual, amb suport popular indiscutible, dels qui després van destruir-ho tot.

Proposar, doncs, una Barcelona ferma i lliure també és dir no d’entrada a l’extrema dreta. I això no és incompatible amb cap altra lluita més gran. Avui, la lluita per la República. Demà, la lluita per ser un país millor. Volem un país feminista, divers, just, sostenible i lliure. Tot allò que detesta i ataca la ultradreta.

Tant de bo, d’aquí al 26 de maig, parlem i debatem apassionadament sobre el projecte de ciutat que cadascú planteja. On cap càlcul polític impedeixi de signar un compromís ferm per la democràcia i contra l’extrema dreta. Unitat és això. És construir i proposar, amb accents diferents, per aplegar després. Fem explícit tot allò que tenim en comú amb les forces progressistes i republicanes tot denunciant la injustícia de l’estat espanyol. Definim la unitat estratègica de les candidatures sobiranistes. Forgem un acord ferm que ens permeti d’avançar plegats vers la República. I per això ho torno a dir: no m’imagino de governar amb el suport d’aquells partits que comparteixin o acceptin que tinguem els nostres representants polítics a la presó i a l’exili.

Barcelona és també una manera de ser. Barcelona ens exigeix projecte, equip, bon govern i valentia. I alhora també és inequívocament antifeixista, capital de les llibertats i dels drets.

Ernest Maragall

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 27 Ene 2019 10:45

.
ts.jpg

M’agrada observar. Veig, descobreixo, tinc sensacions noves. Comparteixo mirades, espais, visions. Cada detall em suggereix, se m’enduu més enllà de l’objecte, de la persona, del temps.

Els colors m’obren la boca de l’estòmac; aquell groc impactant, el vermell emotiu, el blau refrescant, el blanc purificant…

Unes closques de pipes marquen la presència d’un grup de gent que no ha respectat la convivència en aquest espai comú que és el tren.

Gent amunt i avall, compartim part del trajecte de les nostres vides.

Primer només les colles o grups de coneguts es parlen; la resta creu que no té res en comú, només ho descobreix quan el tren s’espatlla…

Tothom es mira, hi ha qui defuig la mirada. Jo, no. Miro però no gaire. Si em miren als ulls sembla que puguin llegir el meu pensament.

Es pensarà que me n’enric?
Potser que m’agrada?
O tal volta que sóc massa tafanera?

Miro per conèixer igual que treballo per aprendre. Observar em dóna eines per avançar, per saber sempre ?o quasi sempre? quin camí he de seguir.

Quan som petits aprenem per imitació, observant. Mentre tingui ulls per observar sempre seré infant.

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 27 Ene 2019 21:53

cigrons-amb-capipota-24131459-604x270.jpg


CIGRONS AMB CAPIPOTA

Ingredients:
(per a 4 persones)
1 kg de capipota bullit
600 g de cigrons per a coure o 1 kg de cigrons bullits
1 tros de pernil d’uns 150 g
100 g de xoriç (si agrada)
1 ceba grossa
3 grans d’all
julivert
3 tomàquets grossos per a ratllat
1 gotet de vi blanc
oli, sal, pebre negre, pebre vermell, una fulla petita de llorer

Per a fer la picada:
80 g d’ametlles i avellanes barrejades (dotze de cada)
2 galetes Maria

Elaboració:
Posem els cigrons en remull durant dotze hores amb una mica de sal, abans de coure.

Després, fem bullir els cigrons un parell d’hores a foc mitjà, mirant que no deixin de bullir en cap moment.

En una cassola de ferro colat o de fang, amb un raig d’oli, sofregim els alls a trossets amb la ceba tallada fina. Quan la ceba sigui transparent, afegim el pernil tallat a trossets petits i el xoriç, també a trossets. Hi tirem el vi, i tot seguit els tomàquets ratllats i una fulla petita de llorer.

Mentrestant, rentem la careta i la tallem a trossos petits i l’afegim al guisat.

Un cop cuit, escorrem els cigrons (desarem una mica de suc) i els posem a la cassola.

Preparem la picada: en un morter posem un gra d’all, les avellanes, les ametlles, les galetes i una mica de julivert. Ho piquem tot i ho desfem amb una mica de suc dels cigrons. Tirem la picada al guisat. Ho salpebrem i ja ho podrem servir.

***********************
Font: La cuina de la Neus.

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Doctorado
Doctorado
Mensajes: 1692
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 27 Feb 2019 19:49

.

JUDICI CONTRA EL PROCÉS

El Consell Social de la Llengua Catalana ha emès una declaració en què defensa el dret a declarar en català en el judici contra el procés. Així, sosté que una interpretació correcta de l’ordenament jurídic espanyol i els tractats internacionals hauria de comportar "almenys el mateix dret a declarar en una llengua oficial del territori on es van produir els fets" o, com a mínim, el dret a disposar d’ofici de traducció simultània, i no consecutiva.

Davant del que entén com a "dificultats" plantejades pel president de la sala del Suprem, l’òrgan considera que en un estat amb diverses llengües oficials és "inacceptable que els acusats no tinguin dret a ser jutjats per un tribunal que comprengui la llengua oficial que utilitzen". Pel Consell, la situació atempta contra els principis jurídics de la immediació i el de defensa.

També considera que el principi de publicitat s’hauria pogut garantir amb solucions com auriculars, subtitulació en pantalles, entre d’altres. "Aquestes solucions haurien permès als acusats exercir el dret a utilitzar una llengua oficial com la catalana", s’especifica en un comunicat de l’ens. L’òrgan d’assessorament, consulta i participació social en la política lingüística de la Generalitat de Catalunya, sosté que la impossibilitat de poder utilitzar el català en aquest judici és fruit d’una interpretació "extremadament restrictiva" de la Llei orgànica del poder judicial, de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i de la resta de disposicions que regulen tant els drets lingüístics com el dret a un judici amb totes les garanties.

.
Te invito a visitar mi blog, pincha sobre:
https://la-imprenta-de-ayer.webnode.es

¿Quién está conectado?

Usuarios navegando por este Foro: No hay usuarios registrados visitando el Foro y 2 invitados