EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Licenciado
Licenciado
Mensajes: 607
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 06 Dic 2018 21:19

.

Considerando, como yo considero, que el idioma catalán, hoy por hoy, es una lengua española, y ante tanto desconocimiento de ella, al margen de cierta ironía por no decir maledicencia sobre la misma, iré dejando en este rincón algunos textos de temas diversos y de autores varios, por supuesto con el permiso de la moderación y gerencia de este Foro.

Hoy comienzo por el siguiente:

LA GESTACIÓ DE CATALUNYA

Les condicions geogràfiques de les terres catalanes ja insinuaven algunes característiques de la història que hi desplegarien llurs pobladors. La influencia de la Geografia podría ésser modificada per l’esforç polític i guerrer, per fenòmens culturals, pels progresos de les comunicacions; però, sovint, al llarg dels segles, trobarem aspectes de la coerció material dels fets geogràfics.

Col.locada entre les dues grans contrades que havien de dur els noms d’Hispània i Gàl.lia, Catalunya estaba destinada a ésser, alhora, pas natural entre elles, camp de batalla en llurs conteses, objecte de les cobejances de l’una i l’altra, que tendirien a integrar-la, totalment o parcialment, dins de grans concentracions estatals que formessin. Aquesta mateixa situación la convertiría en lloc de convergència d’influències diverses, de barreja de pobles, d’avançada europea enfront de les onades africanes, de transmissió dels corrents culturals que en provinguessin.

D’altra banda, formant part d’una entitat geográfica més vasta, amb límits ben definides —la Península Ibèrica— Catalunya passaria llargs períodes de la seva historia unida, amb vincles més o menys sòlids, més o menys estrets, a l’entitat política que arribés a encarnar aquell conjunt geogràfic. El seu encaix dins una gran conca fluvial, força netament separada de la resta peninsular —la conca de l’Ebre— la uniria a les regions que la formen i que vénen a ésser el seu hinterland; i aquesta unió es manifestaría políticament en el fet d’arribar a constituir amb elles, durant segles, un conglomerat polític independent. Pèro la circunstancia d’ésser, en general, molt pobres i poc poblades les terres d’aquest hinterland, i en certa manera, separades de Catalunya per aspres muntanyes al Nord, per zones extraordinàriament estepàries, més cap al Sud, amb variables deserts con el dels Monegros i l’anomenat desert de Calanda, n’allunyaria l’activitat económica i política de Catalunya. La n’allunyaria, encara, el fet que una part dels seus rius i de les seves muntanyes formin conques que aboquen, valgui l’expressió, Catalunya a la mar; fins al punt d’haver pogut ésser escrit que Catalunya està, certament, unida a la Penísula Ibèrica, pero unida pel dors, d’esquena a ella.


QUE EL MONASTERIO DE LA SANTA FAZ NO LO CONVIERTA LA IGLESIA EN UN HOSTAL
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Licenciado
Licenciado
Mensajes: 607
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 08 Dic 2018 13:53

.

JF.jpg


Sens dubte, un dels elements explicatius essencials en la conformació de la identitat catalana és el de les transformacions econòmiques, l’especialització i els intercanvis orientats cap a la formació del mercat, a partir del segle XVII, amb l’agricultura a la base però també gràcies a la manufactura. I fou així malgrat la presencia constant de la guerra (primer dels Segadors i després contra França a la segona meitat del segle) que van trovar continuïtat en el XVIII, acompanyades del creixement de la población. Més tard, el capital comercial va fer posible l’acumulació del capital industrial. Es tractava, per tant, d’un creixement que devia ben poc a la política económica de l’anomenat despotisme il.lustrat, incapaç d’estimular formes de creixement semblants a les de Catalunya en altres parts de la monarquia, com, per exemple, a Andalusia, on havia la major concentració de capitals de la monarquia. Ara bé, Fontana matisa: aquell creixement no tenia res a veure les virtuts dels catalans, i els il.lustrats castellans que en lloaven l’amor al treball s’equivocaren en la seva diagnosi. Perquè, escriu, “El creixemenet era fruit d’una evolució económica distinta. Perquè la industrialització no depèn solament de fàbriques i màquines, sinó que neix d’un teixit de realacions de mercat, sovint garirebé microscòpiques, però que impliquen bona part dels membres d’una societat, donen impuls a múltiples activitats i creen interdepèndencies que en multipliquen els efectes […] Allò que impulsava els catalans del segle XVIII a treballar no eren les seves virtuts sinó, senzillament, el fet de tenir, a les vinyes o als telers, unes oportunitats de què no disposaven altres”.

(Part del comentari de Joaquim Albareda, Universitat Pompeu Fabra,
-El Temps nº1745- del llibre de Josep Fontana “La formació d'una identitat”)

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
QUE EL MONASTERIO DE LA SANTA FAZ NO LO CONVIERTA LA IGLESIA EN UN HOSTAL
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Licenciado
Licenciado
Mensajes: 607
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 08 Dic 2018 14:58

.

LA CLARA CONSCIÈNCIA

(Cròniques de la veritat oculta. Pere Calders)

Després de dues hores, el meu amic va canviar sobtadament de conversa. Arribà a turmentar la cigarreta amb tots els jocs dels fumadors, i el llavis se li aprimaven prodigiosament.

Diverses vegades, havia donat per inèrcia la meva conformitat a idees que en realitat em revoltaven. Tenia una mandra absoluta de parlar i de pensar. Tots el meus desigs, i tota la satisfacció dels meus desigs, es reduïen a contemplar amb els ulls mig closos un tros de motllura del sostremort, on el guixaire creà un mariner que s’enfilava pel tronc d’una magnólia. Sentia aquesta gran felicitat que ens sorprèn, de vegades, per la seva senzillesa.

Les paraules del meu amic m’arribaven amb una regularitat desesperada, atropellant la intimitat del meu benestar:

—Pots estar-ne segur. Hi ha un equilibri entre la manera que tenim de comportar-nos a cada moment present i la manera com ens haurem de moure en cada moment futur. Ho he llegit en alguna banda i puc asegurar-te que l’autor del pensamenet té tota la raó. Cap dels meus petits actes d’ara no es perdrà. Tots ells tenen una relació absoluta, precisa, amb els meus actes de demá. Quan hi penso m’afligeixo, perquè no hi ha res que sigui començat i acabat d’acord amb la nostra volutat. Les anècdotes que fan la nostra vida són elaborades d’antuvi i nosaltres hi participem en una proporció molt petita.


.
QUE EL MONASTERIO DE LA SANTA FAZ NO LO CONVIERTA LA IGLESIA EN UN HOSTAL
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Licenciado
Licenciado
Mensajes: 607
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 08 Dic 2018 19:08

.

TRES QUARTS DE NOU

(Per Joaquim Carbó)

Aquella nau inmensa començava a desvetllar-se. No es veía ningú encara, però del fons venien les veus esmorteïdes d’unes dones —la brigada de la neteja— que treien la pols de damunt les taules de les seccions interiors. Segurament que ja acabaven, perquè aviat haurien de plegar forçosament i el seu lloc seria ocupat pels empleats administratius que, amb un mitjà de comunicació o altres, a hores d’ara es dirigien, qui sap si apressadament o lenta, cap al treball. Els taulells, amplis, de fòrmica, esperaven fredament la pressió de mans, braços i coltzes, i la carícia suau dels papers que de seguida començarien el joc fascinador de canviar de propietari. Les taquilles, con ulls orbs de nineta, amagaven un badall amb la complicitat de la migrada claror de hi havia. Els dos rellotges de paret, situats estratègicament, es miraven provocatius, en una vigilancia muda i mútua, per evitar que l’un passés davant de l’altre. A l’esquerra, les portes dels tres ascensors dormien traquil.lament, i prenien forces per a l’estira i arronsa que havia de començar.

El panys de paret que quedaven eren plens de quadres amb estadístiques que registraven, sempre amb un augment prodigios —inflación, deien els competidors—, les operacions de la casa durant els darrers cinc o deu anys…

Dels fons de tot, d’una porteta mig amagada, de la qual la casa segurament se sentía avergonyida, va eixir la figura ja un xic corbada —els cabells més blancs que no grisos i el caminar feixuc— d’en Salvi, el conserge.

Feia anys que havia baixat a la ciutat des d’un poblet de l’Urgell, on havien romàs les terres, incapaces de seguir-lo al seu exili voluntari, però que continuaven fidels a les seves collites i que a l’hora de proporcionar beneficis es recordaven d’ell puntualment. Uns beneficis, és clar, que, sent-hi ell, haurien estat més considerables, però que ara es veien esquifits per les jugades d’aquells sapastres que tenia de masovers. I sort que un cop l’any, per les vacances, encara podia desmostrar-los un mes seguit qui era l’amo, que si no…

Amb passa lenta i fent dringar les claus que portava a la mà esquerra, es dirigí cap a la porta principal. Calia obrir-la, ja, de bat en bat. Dintre d’uns moments no n’hi hauria prou amb la porteta petita que havia obert abans per deixar entrar les dones de neteja. Aviat entraría la massa d’empleats, aquella gentada que presumia tant pel sol fet de portar camisa amb coll dur, i corbata, i que, en canvi, no sabia què era tenir un duro en la butxaca. Ell els hauria pogut explicar què era això de tenir un duro. I no solament un duro, sinó…

.
QUE EL MONASTERIO DE LA SANTA FAZ NO LO CONVIERTA LA IGLESIA EN UN HOSTAL
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Licenciado
Licenciado
Mensajes: 607
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 09 Dic 2018 13:39

.

Si a Almirra Jaume I consentia al seu gendre Alfons X de Castella la possesió de les comarques del nostre Sud actual, Jaume II, en 1305, les incorporava definitivament a la jurisdicció valenciana. Eren la Vall de Novelda, l’Horta d’Alacant, el Camp d’Elx i l’Horta d’Oriola. Aquestes terres, i les del regne de Múrcia, havien estat poblades de catalans, tot i pertànyer a Castella: de llurs habitants havia dit justamente Ramon Muntaner que “són vers catalans e parlen del bell catalanesc del món”. Però la presencia castellana no podia haver estat innòcua. La zona, doncs, restà també bilingüe. Una breu extensió de la Vall de Novelda i l’Horta d’Oriola cauen dins l’esfera del dialecte de Múrcia: un castellà farcit de catalanismes. L’Horta d’Alacant, el Camp d’Elx i la resta de la Vall de Novelda continúen parlant “del bell catalanesc del món”. D’aquesta manera, al costat del factor aragonès, i enfront del català, apareixia ara un factor semicastellà. Castellà del tot —perquè castellans purs foren els seus colonitzadors— era el territorio de la Vall d’Aiora, que s’integrava al País Valencià igualment al segle XIV.

Amb tot i això, no hem d’oblidar que els peoners de la repoblació no passaven d’ésser una minoría molt prima. Llurs posicions constituíen una malla frágil, imperceptible, superposada als fons musulmà del regne. Els moros continuaven ocupant-hi zones dilatades. N’hi havia una mica pertot, i eren especialment abundants a les comarques del secà —excepte als Ports de Morella i al Maestrat— i en els regadius de Gandia, de Xàtiva i d’Oriola. La consolidació del domini cristià no podia reposar solament en la força de les armes, i els reis hagueren de fomentar la immigració. En realitat, el repoblament del País Valencià a gran escala no comença sinó als darreres anys del regnat de Jaume I i, en certa manera, encara seguía en tràmit en temps de Ferran el Catòlic. Durant aquest llarg període van produier-se denses fugues de moros, que marxaven a Granada o al nord d’Àfrica i les pestes insitents s’acarnissaven en moros i cristians. Les noves baixes en la población eren, per tant, un altre problema a afrontar. Les excitacions dels monarques, oferint avantages i privilegis als qui volguessin establir-se al regne de València, van tenir un bon acolliment. L’influència de catalans del Principat fou constant, o gairebé constant, als segles XIV i XV. Els regnats de Jaume I i de Pere el Ceremoniós devien haver estat els moments de major aflux de repobladors, i en la segona meitat del Quatre-cents tornà a augmentar la correntia de catalans cap a València. Algun cronista antic subratlla la intervenció d’immigrants del Principat en la revolta de les Germanies, al principi del XVI.


(“Nosaltres els valencians”, de Joan Fuster)

.
QUE EL MONASTERIO DE LA SANTA FAZ NO LO CONVIERTA LA IGLESIA EN UN HOSTAL
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Licenciado
Licenciado
Mensajes: 607
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 09 Dic 2018 13:51

.

UNS ULLS EN UN RETAULE

(Màrius Torres, 1938)

M’agenollo en el fons de la meva paraula,
infinit de silenci d’uns ulls coberts de pols!
Ulls oberts entre l’or i el rosa d’un retaule,
¿qui, abans que jo, ha tingut aquest somni tal dolç?

Mestre desconegut, ¿veieres o inventares
amb un art infantil i simple de temor,
els ulls, els ulls mateixos de les ànimes clares
que parlen als meus somnis d’un univers d’amor?

Bell àngel sense nom, aquesta llum tranquila
que més enllà del verm que et menjà la pupil.la
traspua, com un càntic, del fons del teu esguard,

si el mon anés a escola, serviría d’exemple
a la lenta ironia dels cels de capaltard,
al perfum de l’encens quan ha caigut el temple.

.
QUE EL MONASTERIO DE LA SANTA FAZ NO LO CONVIERTA LA IGLESIA EN UN HOSTAL
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Licenciado
Licenciado
Mensajes: 607
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 09 Dic 2018 15:45

.

_.jpg


LES POTENCIALITATS DE CATALUNYA PER A CONSTRUIR UN NOU PROJECTE NACIONAL

En el cas català hi ha elements del nostre passat i del nostre present nacional que cal ressaltar perquè ens fan enormement aptes per construir un projecte nacional d’éxit al segle XXI, sent com som una societat nacional diferenciada, amb una llarga tradició d’acolliment i, doncs, de barreja. Els valors que ens caracteritzen en la nostra construcció nacional són, en bona part, fruit d’un procés virtuós de construcció d’una identitat per part del poble de Catalunya que és oberta, dinàmica, inclusiva, orientada al futur i lligada estretament a les llibertats.
I cal continuar construint sobre aquests valors. Catalunya i la llibertat són una mateixa cosa, assegurava el president Companys. Els enemics de l’una sempre ho han estat de l’altra, les llibertats nacionals de Catalunya i les llibertats i els drets de la ciutadania sempre han estat estretament lligats, si avança l’una ho fan també les altres. La reinterpretació en positiu d’aquest llegat ens fa especialment aptes per construir la nació del futur ben diferentment a altres experiències i models històrics.

La paraula construir no és casual, sinó que és emprada ben conscientment i amb tota la càrrega semàntica del mot. L’atzar històric, però també la ferma voluntat dels catalans i les catalanes han permès extreure de la nostra història els millors valors per a la nació del futur. Per això és del tot imprescindible girar full a qualsevol dependència del nacionalisme essencialista per abraçar una idea nova de nació. Per avançar cap al futur cal passar del nacionalisme a la nació.


(“Un país, un futur” Josep-Lluís Carod-Rovira)

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
QUE EL MONASTERIO DE LA SANTA FAZ NO LO CONVIERTA LA IGLESIA EN UN HOSTAL
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Licenciado
Licenciado
Mensajes: 607
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 09 Dic 2018 20:10

.
5573212340690275.jpg


EN ALACANT

Parlava de la mort
i el riure el voltava.
¡Quina vergonya encesa
d'inconsciencia a la parla!
Parlava de la mort.
Era tot clarejar,
tot il.lusió.
Aquella matinada
era el cel mes excels, mes clar;
la terra del migdia de vestimenta blanca.
Parlava de la mort...
Vaig somriure mirant-la;
era d'espai obert
més futura o més santa.
I pensí amo tu,
tot traspassat pel sol.
Eres la dona blanca,
poble de mars,
d'eternitat d'espasas.

Emili Rodriguez Bernabeu
"Poemes de la fi. 1964

Óleo de Ernest Descals.

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
QUE EL MONASTERIO DE LA SANTA FAZ NO LO CONVIERTA LA IGLESIA EN UN HOSTAL
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Licenciado
Licenciado
Mensajes: 607
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 09 Dic 2018 23:32

.

LLOGARETS

Era un poble xicotet: cent veïns. Dos carrers a la llarga i set o vuit travesseres; una botiga de robes; una carboneria; una altra botigueta on es venia de tot, des de mitgeta de vi i aiguardent d’herbes i un conyac casolà, fins vetes de cotó i capsetes de crema per a netejar les sabates; i un cafetí, amb honors de círcul: esta era l’amplaria del poble i la importancia del seu comerç.

Totes les vivendes mancaven d’alts, menys casa l’apotecari i casa l’alcalde, que tenien un pis i l’andanada. D’estes, si bé n’hi havia en totes les cases del poble, no podien en veritat anomenar-se alts, puix eren tan migrades, que des de l’exterior es feen quasi imperceptibles.

Tots els habitants eren d’ofici llauradors, honrats obrers del camp que comptaven el jornal de sol a sol, sense que esclatara ni una queixa en sos pits. El seu treball era continuat, sense cap procediment científic, però l’agricultura no tenia per a ells ningun secret; sabien de la terra i les collites més que ningú en lo món. Les úniques preocupacions que aplegaven a turmentar-los l’ànima, a part de les purament familiars, eren els teuladins que devallaven als camps i es menjaven la llavor, i el mal temps, les pluges i pedregades, que tiraven de banda tots els càlculs fets respecte a lo plantat i cuidat amb tantes penes i dolors.

(“Nits d’hivern” de Francesc Puig Espert. 1919)

.
QUE EL MONASTERIO DE LA SANTA FAZ NO LO CONVIERTA LA IGLESIA EN UN HOSTAL
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Licenciado
Licenciado
Mensajes: 607
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 10 Dic 2018 21:56

.

Cap establiment de Vinaròs no podia rivalitzar, ni de lluny, amb el Bar Arizona. Al petit port sols hi havia escampats per ci per lla humils barracons de fusta, on se servien begudes econòmiques i mejaven els estibadors; de nit, il.luminats amb unes bombetes elèctriques que semblaven llàgrimes suspeses en la foscor, eren freqüentats per escasos parroquians. I tanmateix el port amb el seu passeig de palmeres, es veía molt concorregut els diumenges si feia bon temps, però sobretot als mesos de l’estiu, amb l’arribada dels forasters, atrets per la dolça amenitat de les platges properes.

També cada dia esdevenia més densa la desfilada de cotxes de turistes que anaven a visitar aquell penyal de bellíssima silueta, situat igualment a no gaire distancia; la roca avançava decidida dins la mar, coronada per un massís Castell històric de murs emmerletats, dins el qual un papa havia adquirit fama pel seu talent i la seua tossuderia. Els veïns de Vinaròs tenien una vaga idea de qui fou aquest pontífex; els qui presumien d’assabentats, asseguraven molt seriosos que havia estat un papa boig. Durant el dia, penyal i Castell es fonien en l’airecel argentat, encegador; en canvi, als capvespres, a través d’una finíssima boira, prenien tonalitas vermelles, blaves, morades; eren colors de somni, de conte de fades, endolcides per una amorosa melanconia.

Al ple de l’estiu, el sol ponent feia destacar la fortaleza sobre el mar com si fos d’or.

(“L’altre geperut i altres contes més” J. Ernest Martínez Ferrando. València 1963).

.
QUE EL MONASTERIO DE LA SANTA FAZ NO LO CONVIERTA LA IGLESIA EN UN HOSTAL
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Licenciado
Licenciado
Mensajes: 607
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 10 Dic 2018 22:04

.


Naranjas 1.jpg

TARONGERS EN FESTA

Ha caigut neu als tarongers;
és primavera, están en flor,
i entre el fullam d’oscur color
el sol encén els fruits darrers.

En el miracle de blancor,
mirant els arbres riallers,
els cors es queden presoners
d’un invisible abraç d’amor.

¡Què dolç, amics, és somniar
en un florit tarongerar,
baix de la parra, cara al cel…
mentres deliten el sentit
les mil remors del camp dormit,
i ens diu: —“Espera” un clar estel…!

(Daniel Martínez Ferrando. Palma de Mallorca, 1936)
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
QUE EL MONASTERIO DE LA SANTA FAZ NO LO CONVIERTA LA IGLESIA EN UN HOSTAL
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Licenciado
Licenciado
Mensajes: 607
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 10 Dic 2018 22:24

.
47349667.jpg


El dilema d’Espanya entre ser plenament o no ser, entre ser una realitat complexa i diversa o anul.lar una part d’aquesta diversitat per esdevenir homogènia, no ser pel fet de ser només Castella.

El dilema dels Països Catalans entre ser plenament o no ser, entre afermar-se enmig de la diversitat hispánica o diluir-se en una unitat falsament homogènia.

El dilema, també, entre ser Espanya si aquesta a la vegada és una realitat en la qual i amb la qual els Països Catalans poden construir el seu projecte de futur o no ser-ho si per Espanya s’entén només una realitat homegènia i tancada. Els Països Catalans serán Espanya si Espanya és els Països Catalans, però no ho serán si ser català vol dir no ser prou espanyol o ser un español de segona, aquest sembla el plantejament de Cristòfor Despuig, un humanista català del segle XVI, plenament convençut, tanmateix, que Espanya no és, però pot ser, una Pell de Brau oberta i acollidora de realitats diverses.

Ser o no ser “de dret” als papers, però també ser o no ser “de fet”, a la realitat constable dia rere dia.

Ser o no ser, a Espanya i d’Espanya, aquesta és la qüestió que es plantegen els Intel.lectuals ja a la Hispània del segle XVI i, certament, si Shakespeare hagués nascut a les nostres contrades tenia un bon argument per a un complex drama històric, el de la identitat ibérica i de la realització de les seves diverses nacions.

(Pep Solervicens i Bo “Els Països Catalans i Espanya: Ser o no ser”, Introducció)

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
QUE EL MONASTERIO DE LA SANTA FAZ NO LO CONVIERTA LA IGLESIA EN UN HOSTAL
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Licenciado
Licenciado
Mensajes: 607
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 11 Dic 2018 19:24

.

vidriera-abstracta-pepe.jpg.png

EL NATURALISTA

El sol, a través de la vidriera, prenia uns tons morats, blaus, grocs o vermells, segons la petita forma geométrica que el filtrava, i queia, en diagonal, a la gran sala per a refletir-se en l’ull de mostruosa “scolopendra martiarilis”. Al defora, les fines columnes de la galería pujaven erectes, una mica torturades pel guix de les garlandes, i servien de marc al jardí botànic on cada planta i arbust duia un petit rètol escrupolosament cal.ligrafiat. A vegades, quan feia una mica de vent fresc, se sentía una remor vegetal, insinuant i dolça, mesclada amb un soroll de cartolines que es fregaven les unes amb les altres; llavors, de manera inesperada, l’autòmat, impel.lit per algun ressort que es disparava, feia un intent per tocar la guitarra i movia els llavis silenciós, sense cap èxit. L’havien arraconat a la galería, ja feia algun temps, quan minvà la forta passió per la mecànica recreativa, i fou substituït per la nova màquina d’estampació d’indianes.

L’ull penjava una mica fora de l’òrbita. L’iris tenia quelcom de fosforescent en la mitja penombra, però cada dia, a la mateixa hora, quan la llum venia a tocar-lo, es feia dur i precís, i tota la massa de vidre prenia una significació maligna i obsessiva. Hom hi podia veure reflectides les sedes de les tapisseries que recobrien les parets de domàs daurat, però amb petites taques d’humitat, ja un xic florides pels anys, i la catifa de Bangkok, present de l’arxiduc d’Àustria, quan aquest abandonà escapat Barcelona poc temps abans de la gran catástrofe.

(“Les històries naturals” Joan Perucho.

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
QUE EL MONASTERIO DE LA SANTA FAZ NO LO CONVIERTA LA IGLESIA EN UN HOSTAL
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Licenciado
Licenciado
Mensajes: 607
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 11 Dic 2018 19:44

.
1524313815-100933255gettyimages-165964685.jpg



LA LLUM DE LES ESTRELLES MORTES

“Pots adreçar-te perfectament a quasevol de les persones que hi ha darrere del taulell”, ho pensa, només ho pensa, però no fa señal d’avançar. La sala d’espera és plena, i bull en un formigueig de persones, que fan una remor sorda, mormolen, xiuxiugen, con si temeren elevar el so i trencar així aquella mena de sacralitat cívica que emboira l’ambient i faltar al respecte de la ritualitat que generen els funcionaris, amb el seu posat avorrit i somnolent. Ell prem el paper que duu a la butxaca del pantaló, el rebrega pensant si, en esprémer-lo podrá treure’n el suc necessari per vitaminar-se la decisió. El paper cruix, es plega dòcilment a la pressió dels seus dits. Però no hi ha res que mulle la seua voluntat. Com si aquell gest l’hagués posat en evidencia, el guardia de seguretat l ’observa, de reüll, dissimulant la seua vigilancia mentre remena paperassa d’una tauleta atapeïda d’impresos mal endreçats amb els quals disfressa la seua situación i desconfiança profesional. Ell, esperonat per una nova angoixa, abaixa el cap i mira terra. Es descobreix les puntes de les sabates, un pèl gastades i empolsegades. Ara no tè clar si ha d’avançar, però si defuig el mínim de determinació que l’ha dut fins allí, encara pot semblar més sospitosa la seua actitut. Alça el cap, mira endavant.


(Josep Manel Vidal)
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
QUE EL MONASTERIO DE LA SANTA FAZ NO LO CONVIERTA LA IGLESIA EN UN HOSTAL
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Licenciado
Licenciado
Mensajes: 607
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 12 Dic 2018 15:11

.

ruiseleiothrix-lutea.jpg

EL CANT DELS OCELLS
(Popular)


Al veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.

L'àliga imperial
pels aires va voltant,
cantant amb melodia,
dient: 'Jesús és nat
per treure'ns de pecat
i dar-nos l'alegria'.

Respon-li lo pardal:
'Esta nit és Nadal,
és nit de gran contento'.
El verdum i el lluer
diuen, cantant també:
'Oh, que alegria sento!'

Cantava el passarell:
'Oh, que formós i que bell
és l'Infant de Maria!'.
I lo alegre tord:
'Vençuda n'és la mort,
ja neix la Vida mia'.

Cantava el rossinyol:
'Hermós és com un sol,
brillant com una estrella'.
La cotxa i lo bitxac
festegen el manyac
i sa Mare donzella.

La garsa, griva i gaig
diuen: 'Ja ve lo maig'.
Respon la cedernera:
'Tot arbre reverdeix
tota planta floreix
com si tot fos primavera'.

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
QUE EL MONASTERIO DE LA SANTA FAZ NO LO CONVIERTA LA IGLESIA EN UN HOSTAL
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Licenciado
Licenciado
Mensajes: 607
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 12 Dic 2018 19:52

.

f800x450-435024_486470_0.jpg


PARAULES D'AMOR
(Joan Manuel Serrat)

Ella em va estimar tant
jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàven
només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles I tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprende'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'histories d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre I mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles I tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprende'n,
Tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'histories d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys.


.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
QUE EL MONASTERIO DE LA SANTA FAZ NO LO CONVIERTA LA IGLESIA EN UN HOSTAL
Avatar de Usuario
Akra-Leuke
Licenciado
Licenciado
Mensajes: 607
Registrado: 27 Jun 2018 18:51
Contactar:

Re: EL RACÓ DE LA LLENGUA CATALANA

Mensajepor Akra-Leuke » 12 Dic 2018 22:22

.


belen-transmisiones (26)-kAmE-U50299677288LxG-624x385@Burgosconecta.jpg

CANÇÒ DE NADAL
(Popular)

El Desembre congelat
confús se retira;
Abril, de flors coronat,
tot el món admira,
quan en un jardí d'amor
neix una divina flor
d'una rosa bella,
feconda i poncella.

El mes de Maig ha florit,
sense ser encara,
un lliri blanc tot polit,
de fragancia rara
que per tot el món se sent,
de llevant fins a ponent;
tota sa dolçura
a l'hort envoltura.

El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
més en una mitja nit

ve lo sol que n'es eixit
d'una bella aurora
que'l cel enamora.

Quan l'aurora hagué parit,
el sol, que ja eixia,
amb gran amor li ha dit:
—Veniu, vida mia:
preneu-ne, diví Senyor,
aquest caldo de licor
d'un mamelleta
que per vós es plena.—

Tenint la Verge en son pit
la prenda tant rica,
¡que bo fóra de sentir
quan li cantaria
una lletra molt galant
per alegrar a l'infant
d'una dolça boca,
obra de Déu tota!

Arribaren els tres reis
amb gran alegria,
adorant el rei del cel
en una establia,
oferint-li tres presents,
com són or, mirra i encens
a la Mare pia,
la Verge Maria.

Quan al temple lo portà

la Verge Maria,
un bon vell se n'alegrà,
cosa que admira;
tenint-ne lo diví infant,
non dimitis va cantant
d'una vida santa
tant gran alabança.

Amb gran contento i amor
celebrem el dia,
puix que lo diví Senyor
neix amb alegria.
Si no tenim més tresor,
oferim-li nostre cor,
tota la finesa
de nostra fermesa.

.
No tiene los permisos requeridos para ver los archivos adjuntos a este mensaje.
QUE EL MONASTERIO DE LA SANTA FAZ NO LO CONVIERTA LA IGLESIA EN UN HOSTAL

¿Quién está conectado?

Usuarios navegando por este Foro: No hay usuarios registrados visitando el Foro y 1 invitado